Aquest arròs el vaig provar per primera vegada a Lisboa a una cerveceria que no tenia pinta de restaurant i em va sorprendre per el seu gust i la seva mel.lositat. Jo havia fet moltes vegades arròs “amb” conill i altres coses, però aquest era “de” el que no es evidenment el mateix.
Ingredients per a quatre persones.
Un conill mitjà
Dues cebes
Tres dents d’all.
Un pebre verd.
Uns quants tomàtics secs.
Mig litre de vi negre
Un Quart de fondo de carn.
Una fulla de llorer
Sal pebre i aigua.
Elaboració
El vespre abans, es talla el conill a troços, es salpebre i es posa en un tià amb els alls aixafats, la fulla de llores i el mig litre de vi.
Al dematí, es talla la ceba, el pebre verd a troços petits.
El posa el conill a sofregir amb un raig d’oli, quan està daurat se li afegeix la ceba i el pebre verd, es deixa coure tot.
El vi que ha quedat de la macerada el mesclem amb el fondo de carn i el deixem bullir una estona.
Quan la ceba i el pebre que cou amb el conill estàn vençuts, se li afegeix la mescla de vi i fondo i es deixa coure tot junt uns quaranta minuts, si cal anar afegint un poc d’aigua.
Ja pots tirar l’arros, mira si falta aigua, i jo el que faig es retirar uns dos cullerots de suc per si en falta al final de la cocció.
Rectifica de sal i tira l’arròs, te que quedar un poc caldós sense passar-se de cocció, aqui ja entre l’habilitat del cuiner.
Salut, i bon profit.
Per dessalar un bon bacallà, hi ha que posar-lo en aigua i anar-la canviant. Fins aquí, tots d’acord, però si demanes a algú sobre les vegades que tens que canviar l’aigua i el temps, ja no hi està tothom d’acord.
Es veu, que això de canviar l’aigua al bacallà no es el mateix que canviar l’aigua a les olives, que nomes ho fas quant tens pixera.
Aquest any, he comprat una caixeta de bon bacallà, el faré per sant Esteve per que venen convidats i na Cristina no vol que els hi tregui les restes de Nadal, que seria al meu parer el mes adient. Segur que de la cuixa del Brou de Nadal, el bullit, i la cuixa de porc al forn que tenc de segon, en sobra la mitat, i en fer una salsa de porros per carn de porc quedaríem com senyors. O inclòs, fer els canelons que es tradició, pero no, aquest any no, bacallà diu la senyora. Punt.
Jo fa anys que dessalo bacallà, i sempre ho he fet a ull, nomes en dues ocasions, la vaig cagar, pero va ser per excés de confiança, al terme i a la fi, per saber si està be, nomes es te que tastar. Pero vaig veure la formula del professional que me’l va vendre, i li vaig demanar per fer-ho com ell, amb menys maldecaps, total, si te una fórmula exacta, val la pena.
Me la va enviar a traves de fb, i es la següent:
“¿Cómo desalar el lomo de bacalao troceado superior?
Pasar por agua los lomos de bacalao y quitar la sal de la superficie. Poner en agua y no cambiar el agua hasta que no hayan transcurrido 24 ó 36 horas(depende del gusto del consumidor). Cambiar el agua a las 12 horas, después de haber cambiado el agua esperar 12 horas, y cambiar el agua otra vez, esperar 12 horas más y estará listo para cocinar o congelar para consumirlo mas adelante. En total habremos cambiado el agua 3 veces y habrán transcurrido 48 ó 60 horas.”
Vos la poso per si algú l’entén, jo com per el que veig, soc un poc curt de gambals, no m’aclareixo.
De entrada, en que quedem? 24 o 36 hores? Collons quines porgueres…. Com si a una formula posis que es igual un dos que un tres. Y si depèn del gust del consumidor, ja no importa rellotge.
Despres de 24 o 36 ??? hores, ja tenim que canviar l’aigua o esperem 12 hores? Per que si el primer canvi d’aigua es a les 24/36 hores i després ho tenim que fer cada 12 hores, i n’indiquen tres vegades, hauran passat 60 o 72 hores si les matemàtiques no em fallen i seran quatre els canvis d’aigua.
Total, que paso de formules i de les matemàtiques, demà dilluns el posaré amb aigua al frigorífic, el deixaré 24 hores, amb açò hi venc t’acord, i després, faré el que me passi per les olives, es a dir, agafaré un troç, el partiré per la mitat, el provaré dues vegades, i decidiré si queda en la mateixa aigua, si la canvio o si el trec, i nomes el sol i la lluna seran els meus testimonis, que de rellotge no en duc ni en necessito.
I si acaba en fracàs, que crec que no, haver optat per els canalons que es el que toca.
INGREDIENTES:
-400 gramos de garbanzos cocidos.
-2 cucharadas soperas de “tahini”.
-2 dientes de ajo.
-el zumo de medio limón.
-60 gramos de aceite de oliva virgen.
-sal
-especies al gusto (pimentón picante, pimienta, comino, cilantro).PREPARACIÓN:
-Triturar todos los ingredientes hasta obtener una textura de puré y reservar.
-Al servir decorar con pimentón y un chorro de aceite de oliva virgen
-Acompañar con bastoncillos de verduras (zanahoria, calabacín, etc) y/o pan tostado.Buen provecho!!
Ràpida i senzilla, té el caràcter especial que li dona la mostassa i resulta una solució pràctica per a un berenar o sopar informal.
INGREDIENTS:
– 1 base de tarta de pasta de full o pasta brisa
– tomàtics cherry (els necessaris per cobrir tota la tarta)
– mostassa de Dijon ( 3 o 4 cullerades soperes)
– 150-200 gr formatge parmesà o d’altre que us agradi més
-sal, sucre, oli i orenga per amanir
ELABORACIÓ:
-Encendre el forn a 200ºC
-Folrar amb la massa un motlle desmuntable
– Untar el fons amb la mostassa i després repartir al damunt el formatge
-Cobrir-ho tot amb els tomàtics cherry tallats pel mig.
-Amanir amb una quantitat generosa de sucre per treure acidesa al tomàtic i després posar-hi la sal, l’oli i l’orenga al vostre gust.
-Coure al forn uns 20 minuts i servir tebi o fred.
Bon Profit!!!
Saboroses dolces i suaus, amb una mesclen la coïssor del clau amb el perfum de la canyella. El resultat és addictiu i acompanya a la perfecció un bon wisqui de malta, com el de la fotografia. Aquest va ser un regal especial que va venir amb els nostres amics del Padul.
INGREDIENTS:
-280 grams de farina de rebosteria.
-150 grams de mantega.
-100 grams de sucre. –
-1 ou.
-1 cullerada sopera de rom –
-2 claus.
-1 cullerada de cafè de canyella,
-4 grams bicarbonat.
-sucre canya per empolvorar.
Entrant lleuger, però amb caràcter, per a un àpat elaborat. Es pot preparar amb antelació i gratinar a darrera hora.
INGREDIENTS:
– Albergínies
-Porros
-Xalotes
-Llet evaporada
-Vi blanc.
-Sal i pebre blanc.
-Formatge per gratinar.
No poso quantitats, per que depèn molt del tamany de les albergínies i del porros. Ja ho veureu en el curs de la recepta.
PREPARACIÓ:
-Es tallen les albergínies en trossos de uns cinc centímetres, se’ls hi fa un forat al mig de la mida del porro que hi posarem a dins, si són molt grosses dos forats i dos trossos de porro. Es salen i es deixen reposar perquè treguin el verí.
-El porros també es tallen en trossos de cinc centímetres, tants trossos com tacs d’albergínia. Els trossos que sobrin es tallen en bastonets prims per a la salsa.
– Es posa un tros de porro dins cada porció d’albergínia, i es col·loquen dins una safata del forn amb un rajolí d’oli per damunt. S’enfornen a 180º durant una mitja hora, fins que estiguin tous. Mentrestant preparem la salsa.
-Es pelen i tallen les xalotes en juliana i es sofregeixen lleugerament en una paella juntament amb els bastonets de porro. Sal i pebre i a mitja cocció es reguen amb un got de vi blanc.
-Un cop evaporat el vi, incorporarem un got de crema de llet i deixarem coure fins que lligui tot el conjunt. Ha de quedar una salsa lleugera, no gaire espessa.
-Per acabar el plat, posarem a una safata els tacs albergínia-porro coberts amb la salsa, hi posarem al damunt formatge ratllat (millor si és una mescla de diferents formatges) i ho gratinarem uns minuts.
-El plat ja és llest per anar a taula. Bon profit
El Salmorejo és un plat de pobre i de morter, és a dir d’ ingredients senzills molt ben treballats. Avui en dia amb eines com el braç mecànic o la termomix, tot és molt més fàcil.
Durant molt anys es va fer sense tomàtic, encara que avui en dia es considera que es un ingredient imprescindible.
INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES
Salmorejo
-5 tomaquets madurs.
-1 pebre verd.
-1 gra d’all.
-molla de pa
-suc de mitja llimona.
-oli d’oliva suau.Acompanyament
-pernil salat en tacs petits o en encenalls.
-ous durs tallats petits.
-trossos de pastanaga tallats en varetes
(El que volguem, nosaltres la ultima vegada li veim posar bacallà esqueixat i va ser molt bo.)
INGREDIENTES PARA CUATRO PERSONAS:
-1 kilo de callos precocidos, ya limpios y envasados al vacío (al venir limpios, están precocidos en el proceso de limpieza y vienen muy húmedos9
-medio litro de aceite de oliva suave
-1 diente de ajo
-2 guindillas.
INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES
-1 Kg d’espinacs.
-4 cebes grosses.
-6 cullerades de mel.
-4 cullerades de vinagre de poma.
-4 fulls de pasta filo.
-Oli de girasol.
-Sal.
-2 cullerades de pinyons.
PREPARACIÓ
-Es saltegen els espinacs, es salen i es reserven.
-Es tallen les cebes en juliana, es salen i es confiten en una paella. Quan estiguin ja transparents, se`ls hi afegeix la mel i es deixa que es mescli tot bé, s’aclareix amb el vinagre, es deixa reduir i s’hi mesclen els espinacs i els pinyons.
-Es posa la farsa en un colador i s’escorreix bé. Si cal, apretar entre dos plats per treure tot el líquid. (Aquest líquid sobrant, el podrem aprofitar per la salsa agredolça verda, substituint a l’aigua)
-Un cop la farsa estigui escorreguda , podrem començar a farcir els canelons o caneló. Segons convengui farem en farem un de gros per servir trossejat o canelons petits, la pasta filo dóna molt de joc. Aquesta vegada ens hem decidit per un de gran.
-Col.loquem els 4 fulls de pasta filo un damunt de l’altre i els pintem generosament amb l’oli de girasol, que ens ajudara envoltar la pasta sense que es trenqui i a segellar el caneló. Farcim amb la mescla anterior, envoltem i segellem els extrems.
-Enfornem el caneló durant 15 minuts a 200ºC.
-Per emplatar-lo al tallem a trossos i l’acompamyem amb la SALSA AGREDOLÇA VERDA
Esteim cansats de les agredolces pasades de tomatic o pitjor de “ketchup”, aquesta proposta incorpora espinacs com a vehicle de suport de la mel i el vinagre. En quant als porros, resulten senzills i sorprenents. És a més un plat que no vol sal, una excepció a la cuina.
INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES
-6 porros grossos o 12 de prims.
-oli.
-150 cc de vinagre de poma.
-6 cullerades soperes de mel.
-1 punyat d’espinacs.
PREPARACIÓ
Porros
-Es pela la primera pell del porro, es talla el cap i la part verda de la cua. Després, si son grossos es tallen en dues parts al llarc, i si son petits, tal qual.
-Es posen al forn una mitja hora a 200ºC. O fins que estiguin tous.
Agredolça
-En una paella es saltegen els espinacs amb molt poc oli fins que s’estovin, i es guarden a part.
-A la mateixa paella s’hi posa la mel, i quan comença a bullir, s’hi afegeix el vinagre i es deixa reduir uns cinc minuts.
-Mentrestant, triturem amb el braç elèctric els espinacs amb un poc d’aigua, i després es afegim a la paella.
-La salsa estarà llesta quan sigui melosa i el vinagre no piqui al nas.
Els porros es poden servir com a guarnició, o com a entrant. Si és un entrant, podrem acompanyar-los amb uns canelons d’espinacs i ceba caramelitzada*.
*pròxima recepta.
Rauxa
xarbet
Sa cuina 