Vés al contingut

TRUITES DE SÍPIA.

by a 10/09/2011

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

-Una sípia mitjana.
-Un poc d’oli.
-Un quart de llet sencera.
-Un quart de llet evaporada.
-6 ous.

PREPARACIÓ:

-Es fa net, es pela i es talla la sípia en trossos molt petits,conservant la melsa i la tinta a part.

-Amb una paella i un bon raig d’oli, es sofregeix la sípia fins que estigui daurada. Llavores s’afegeixen les dues llets de manera que tapi la sípia, i es deixa coure, remenant de tant en quant perquè no s’aferri.

-Amb una cullerada de suc, es bat la melsa i la tinta, millor amb un braç elèctric, i s’afegeix a la paella.

-Es cou tot el conjunt fins que la sípia sigui ben tova i la salsa estigui ben espesa.

-Es temps de posar-li sal i refredar-ho. El millor és deixar-lo un dia per l’altre, però si no hi ha temps es posa davall d’un ventilador fins que estigui fred, esperar el temps que calgui.

-Es baten els sis ous, es salen i es prepara per fer truites com si fossin creps, molt primetes.

-S’embolica cada truita amb una cullerada de farsa i es posa a una safata.

-Al final s’aclareix el que ha quedat a la paella amb un poc d’aigua i es serveix com si fos una salsa.

Una varietat d’aquest plat és emprar la mateixa farsa per omplir rubiols. Jo compro unes hòsties que venen fetes d’uns dotze centímetres de diàmetre, que una vegada plenes i segellades amb una forquilla, es pinten amb ou per donar-les color i es posen al forn deu minuts a 200 graus.

Que vengui de gust.

From → Entrants

4 comentaris
  1. ¡Esto tengo que probarlo! 😀

    • La idea nació a partir de la elaboración del relleno para los “rubiols”… Xarbet siempre experimenta y arriesga. A mi, justo es reconocerlo, en un principio no me convenció mucho, peró no es extraño puesto que soy mucho más conservadora que él. Los rubiols triunfaron y a la vez sorprendieron a todos y como sobró relleno… mi costilla siguió experimentando.
      Un beso!!

      • Jejeje, pues yo soy cómo Xarbet y NickNeuk cómo tú… jejeje, aunque él sólo tiene una queja. ¡Qué yo no tomo notas y a veces no soy capaz de repetirlo! 😀

  2. xarbet permalink

    Je, je, los artistas somos así, cada obra es única e irrepetible, todo lo más, imitable.

Deixa un comentari